BTT 247 KM PEDALS DE LAVA

Que és Pedals de Lava? ( http://www.pedalesdelava.com/)
“Lanzarote. Oblida’t del món que coneixes. Vine a conèixer un altre planeta, un planeta mineral i primitiu. Un lloc que ens recorda l’origen del nostre món.
247 kms i 3.500 metres de desnivell acumulat d’autentica bicicleta de muntanya per camins, pistes i senders, al voltant d’aquest lloc únic al món cridat Lanzarote. Evitarem al màxim l’asfalt i ens aproparem a l’esperit de l’illa, fins a barrejar-nos amb ella, vivint-la d’una forma única i immillorable.

Oblida’t del tòpic canari de platges i palmeres. Hi ha molt més que això. Hi ha un món de solitud, tradició i bellesa que t’atraparà per sempre.
Lava, desert i pedres. Oceà, vent i sol. Vida que s’aferra a la vida aprofitant fins i tot la més petita molècula d’aigua arrossegada per la rosada de les matinades. Agricultors desafiant l’impossible, arrencant els fruits a la terra resseca. Prolongació marítima del desert del Sahara. Poderós oceà de blaus impenetrables que t’acompanyarà durant tot el recorregut, unes vegades proper i dòcil, convidant-te a nedar, d’altres llunyà i infinit des del tall dels abismes de Famara. I també violent i irreductible, tractant d’atrapar-te amb les seves grapes per tota la costa oest de l’illa.”

Doncs això, oblidat del món que coneixes i dels tòpics, Lanzarote no es una illa petita, no és plana, és un desert on no hi ha ni un put….. arbre, quan plou diluvia i quan fa vent, fa un vent del copón que et tira de la bici.
247 km en 5 etapes, que tu dirás, misèria pura, si si….los cojo………..
Ull que la crònica és mooooolt llarga.

1ª etapa: Pto. del Carmen – Orzola
64 kms / 350 metres de desnivell positiu acumulat.

Iniciem Pedals de lava a la Plaza de las Naciones de Puerto del Carmen. Primer contacte amb el road-book on comprovem que el meu va clavat i el de la Vane va fatal. Així que jo m’ocupo de controlar les distancies totals i ella dels parcials. Mica en mica, pel passeig marítim anem agafant el tranquillo al road-book.

Imprescindible per no perdre’s per les dunes ni pels camps d’escories de lava del volcà de la Corona. Sortim de la civilització i anem vora la platja tota l’estona, a vegades a sobre la bici, molt sovint a peu, perque pista pista, lo que nosaltres coneixem com pista, camí, corriol, doncs sembla que no existeix com a tal en aquesta illa.

Al principi fa gracia anar per un puesto on nomès hi ha sorra de platja, quan arrossegues la bici uns quants km ja no fa tanta gràcia, i quan canvia el terreny i el camí canvia de sorra a pedra doncs encara menys. Pedra es pedra, es a dir, camí de pedra, i una petita traça que hem de seguir. Uffff aixó es etern. Intermitentment trobem camí ciclable i camí no ciclable ( al road-book definit com a camí tècnic ). Tot aixó sota un sol amb uns agradables 35º marcats al Suunto i amb un objectiu molt clar, embarcar en el vaixell de les 16:00h.
Després de travessar aquest infern ( per sort sense gaire vent ) sortim finalment a la carretera asfaltada que va cap a Orzola, queden només 30 minuts per les 16:00h i 10 km d’asfalt, que tu diràs fácil, si si, però recorda que no portem 40 km normals…
Finalment, a les 15:50h treiem els bitllets per embarcar i ens regalem un bon dinar: gelat al xiringo d’Orzola pel simbólic preu de 5 euros! Ens confirmen que som els primers en arribar i a més, tenim tot el vaixell per nosaltres. Anem solets cap a La Graciosa despres de casi 7 hores.

2ª etapa: La Graciosa
30 kms / 330 metres de desnivell positiu acumulat.

Una passejada no? 30 km només no? Jajajajaja. Sortim del port i comencen les hostilitats. Primer tram de pista arenosa 100% ciclable, i ens trobem amb unes obres d’arranjament del camí. Son uns 100 metres només, per tant decidim sortir de la traça i vorejar el camí per tornar a empalmar-lo més endavant.

Tornem al minut a la pista arenosa i la bici fa un sorollet estany. No m’ho puc creure, he punxat! Miro dessolat arreu. No hi ha un puto arbre en tota la illa. No hi ha ombra!, Així que allà mateix, canvio directament la càmara per una nova. Mentres estic manxant ens avança el grup de les dues parelles de Figueres.

Continuem i la pista comença a pujar. Aprofitem una paradeta fotogràfica del primer grup i estrenem el primer descens de la Pedals de Lava cap al poblet de Pedro Barba. Al plà la Vane ja havia perdut tot l’aire de la roda del davant. Punxada! Ara busquem una caseta de pescadors i a l’ombra fem el canvi de càmera. Amb les dues càmeres canviades estem en pilotes! No portem parches per si hi ha una tercera punxada….

Afortunadament, la resta de l’itinerari no te més hostilitats. En acabar, trobem als Quatre de la Cerdanya, un altre grup que també comparteix la ruta, reparant també una punxada.

Fem una mica de platja i cicloturisme per la graciosa, i a sopar, avui hem estirat les cames que demà tenim feina.

3ª etapa: Orzola – Famara
50 kms / 1.400 metres de desnivell positiu acumulat.

Com definiexen els organitzadors, etapa “alpina” de Pedals de Lava. Iniciem el dia embarcant al matí cap a Orzola.
Durant els primers kms de ruta anem amb els Quatre de la Cerdanya i tots sis fem una cagada d’orientació considerable. El “cami” per on anem travessa un plà de fang sec i no intuim la cruilla correcta i agafem un camí que al final queda tallat en un rierol sec. Per sort son dos metres només de barranc i entre tots podem pasar-nos les bicis per creuar. Des de l’altra banda retomem la pista bona i comença la pujada.
La fem a peu perquè és infumable, pedra solta, llarga de collons i amb uns xaragalls considerables. Ens fem unes fotos per descansar i cap amunt.

I cap amunt, i cap amunt i cap amunt, cap amunt sense treva. Primer per pista, despres per camí i després per una carretera asfaltada, que ens porta cap al Mirador del Rio.

Fem la fillola de terra del road-book, molt més espectacular que l’asfalt, però quin vent, quin vent. Mireu a la Vane com intenta posar-se el paravents.

Espectacular arribada al Mirador del Rio versió free! Nosaltres gaudint de la panoràmica sobre la graciosa des dels bunkers sense pagar ni un euro! A sota nostra, el Mirador de pago.

Des del Mirador del Rio, baixem per la carretera asfaltada a tota pastilla, però el vent és increíble, ens porta de banda a banda i hem d’anar amb compte.
Finalment arribem al control i aprofitem per fer un mos. Encara queda lo pitjor, pujar a la Ermita de las Nieves i a l’observatori. Els Quatre de la Cerdanya van tirant davant i els perdem de vista en una llunyana serp asfaltada que puja fent ziga zaga. Ens la menjem de totes totes, quina pujada nen! Ermita de las Nieves i Observatori. Iniciem el descens per una pista guapa guapa.

Després d’aquesta treva, molt curta per cert, trencall a la dreta i comença la part més dura de tota la etapa. Comença amb un descens per una trialera llaaaaaaarga i de bojos amb uns xaragalls d’un metre insalvables amb una pendent considerable i amb terra dura sorrenca i amb pedra solta, ho te tot per fotre’s la gran hòstia. A peu millor. La trialera acaba i comença una carena interminable pels riscos de Famara. Quin vent, gairabé tot ho fem a peu, arrossegant la bici i vigilant de no sortir volant, quin vent. No ens fem ni la foto de rigor al cim, perque senzillament, la càmera i nosaltres sortirem volant.

Al fons, Famara i Caleta de Famara, on hem de finalitzar l'etapa.

Estem rebentats! Arribem al següent control en Teguise. El Bar Cejas es el punt de reunió amb els compis de la Cerdanya que anaven davant nostre. Increiblement, les dues parelles de Figueres ja han arribat al control sense avançar-nos en cap moment del itinerari. Fixeu-vos si era fort el vent que tot i sortir darrera nostre han arribat abans, hauran vingut volant! I estan forts perque no es queden ni a dinar. Quines màquines!!

Desprès d’aquesta anécdota de magia increible, i amb un llom amb formatge al buche, fem un meravellos descens de 10km des de Teguise fins a Famara on acaba l’etapa alpina despres de 8 hores. Alpina, llarga i ventosa afegiríem nosaltres!
4ª etapa: Famara – Playa Blanca
68 kms / 700 metres de desnivell positiu acumulat.

En aquesta etapa “Pedals de Lava” veu plenament justificat el seu nom. El dia amb més quilòmetres de la ruta creua el Parc nacional de Timanfaya.
Sortim de l’habitació per fer un café matinal i ens rep un espectacular Arc de Sant Martí sobre el cel de Famara. He de demanar la foto als Quatre de la Cerdanya. Mes o menys el matí aguanta, encara que a estones ens acompanya un plujim refrescant.

Primers km d’etapa i ens trobem a les parelles de Figueres que feia estona que havien sortit, que tornen enrera perque s’han passat la primera cruilla del road-book. Ens avancen a gran velocitat i encaren el recorregut a tota pastilla cap a la linea elèctrica marcada al road-book. Llàstima, amb aquesta demostració de força i velocitat s’han passat la següent cruilla, i mentres continuen per sota de la linea elèctrica cap a no sabem on, nosaltres girem cap a la dreta tal i com indica clarament el dibuix i els perdem de vista. Uns kms mes endavant, els tornem a veure enllaçant per asfalt amb la ruta correcta i finalment tornen a avançar-nos. Ja no els veiem més fins al control de Yaiza.

(Foto road-book zona pals electrics )

Parada obligatoria a Pro Bike La Santa, una de les botigues organitzadora de Ironman Lanzarote on comprem unes barritas high performance fast ... no se que per si tenim pajarote.

De mica en mica ens apropem al Timanfaya i és al mig del Parc on Mare de Deu quin xàfec! Parem per fer uns plàtans i el plujim que arrossegàvem des del principi de l’etapa es converteix en el diluvi universal. Ens estem mullant en mig del desert de lava. Pero si no plou mai a les Canaries!
En vint segons tenim els mitjons ofegats i el road-book com un acordió, el plastic dels xinos aguanta, pero entre que el posem i no el posem ja han caigut dos litres d’aigua a sobre del road-book. Quina pena, quin dia portem! De seguida apareix el vent per congelar-nos i surt el sol per torturar-nos una mica més.

Aixó si, el terra tot plè d’olivines de tots els tamanys…

Foto de rigor a l’entrada del Parc de Timanfaya
I enfilem la pujada cap a Yaiza. Al coll decidim continuar com diu el road-book per la carretera fins a Yaiza, ja que la pista, tal i com ens indiquen estava efectivament plena de camells que tenen prioritat de pas absoluta. Quina treva!!!

Control i a Yaiza, fem unes papas con mojo i una saludable cheesburguer i cap a Playa Blanca vorejant la costa. Travessem les Salines del Januvio i comença un itinerari intuitiu (seguint fites en mig de pedres) fins arribar al Faro Pechiguera. Es en aquest tram on ens posem de fang fins a les tranques, al final, llarg ( 9 hores ) però divertit. Algunes bicis màgiques no han tastat el fang, quin gran misteri….
5ª etapa: Playa Blanca – Pto. del Carmen
35 kms / 700 metres de desnivell positiu acumulat.

Darrera etapa! Només 35 km! Però benvinguts al meravellós món de Los Ajaches. Etapa a priori curta, però per finalitzar Pedals de Lava que millor que un bon comiat al terreny mes inhòspit i salvatge de tota l’illa (amb el permís del volcà de Timanfaya). I sense cap dubte el millor terreny per a la btt, amb pujades, baixades, senders, trialeres i molts passos tècnics.

Els Ajaches són una serralada muntanyosa al sud de l’illa, que al costat de la del cingle de Famara, són les zones mes antigues de Lanzarote, comptant diversos milions d’anys d’antiguitat. Amb una disposició paral•lela travessem vuit barrancs que es precipiten al mar, un terreny molt complicat de travessar, sense carreteres i amb camins estretets pel sud de l’illa on la sequedat és extrema.
Les parelles de Figueres (que ja s’havien perdut una vegada més al poble) ens recuperen terreny al camí de les platjes de Papagayo. Fem els primers trams dels Ajaches amb el seu alè incordiador al cogote però potser no van tan sobrats com per avançar-nos o bé no tenen ni puta idea per on van i els obrim la traça! Així que tot just abans de la primera cruilla mega-conflictiva decidim parar per fer unes fotos.

L’espectacle era dantesc! Ens avançen amb una demostració de força inhumana i cinquanta metres endavant paren perque no tenen ni puta idea per on continuar! El road-book diu clarament “Just despres del barranc, enfilar una forta pujada” i aquest parats davant una pujada fortíssima imposible de posar en una ruta. Mentres senyalen que han d’anar cap amunt, i davant la magnitud de la rampa decideixen mirar-nos i llençar la pregunta obligada, es per aqui?? No fills no! no veieu que el road-book diu despres del barranc agafar la pujada? Despres del barranc, no abans del barranc! No hem travessat encara el barranc i ja voleu enfilar-vos per la primera rampa inhumana que vieieu? Mare meva, però com heu sobreviscut fins aquí si les primeres etapes eren inmensament més perdedores??? La magia nois, la magia.

(Foto road-book amb el barranc)

Total, que els indiquem el camí i els perdem de vista fins al final d’etapa. Travessem un fotiment de barrancs i lleres de rieres certament molt perdedores si no portes el cuentakms ben enfilat, constantment fem paradetes i controlem molt els parcials per fer-lo tot sense error posible. Aqui els quatre de la Cerdanya comenten al final d'etapa que han pillat i s'han perdut en una cruilla de barrancs.
Les trialeres son d’escàndol, les de pujada són mes o menys ciclables però molt tècniques, així que algunes les fem a peu i a les trialeres de baixada reparteixen números per la gran hòstia, quina barbaritat! Decidim no jugar a les papeletes i de tant en tant fem alguna foto obligada, aquesta la copiem que ja l’havia vist a la web i m’agradava.

Sortida de los Ajaches i arribada a Playa Quemada, control i ja practicament ho tenim fet! Passeig maritim amunt, passeig maritim avall, escales per aquí, escales per allà, trobem a les dues parelles de Figueres dinant en un bar i nosaltres continuem fins al final, estem ansiosos per acabar. Finalment, enfilem el definitiu passeig maritim de Puerto del Carmen i finalitzem la ruta a la Plaça de les Nacions despres de gairabè 6 hores de ruta.

FELICITATS, HO HEM ACONSEGUIT!!

Merescut premi final, un maiot negre i vermell que farà furor entre els ciclistes de la peninsula!
Pedals de lava a la butxaca!

No hay comentarios:

Publicar un comentario