Diumenge plujós i poc agradable el d’aquest cap de setmana. Tota la nit plovent i el despertador tocant a les sis del matí. Cal estar boig per llevar-se a aquesta hora i comprovar que plou a bots i barrals. Trucada a l’Oscar per dir-li que no cal que baixi amb la moto que ja anem a buscar-lo perque sinó quedarà ben xop.
La veritat és que quan arribem a Mataró encara plou però semblava que escamparia, i la mar plana plana plana, que bonic. Tot i així busco tres o quatre excuses per tal de no fer la cursa però malauradament trobem un lloc fantàstic per aparcar i a més arribem a temps per recollir el dorsal.
Fent la cua ja m’animo i encara que no deixa de ploure ara mateix tinc ganes de fer la triatló, si més no, he de probar el neopré del Robert que fins ara només l’he portat a passejar i no ha surtit de la bossa fosforito de la Cursa del Foc.
Col•locant el dorsal ja trobo a l’Andreu, el compi que va avisar-me tot just el dia que s’obrien les inscripcions per no quedar-me sense. Junts entrem a boxes i deixem tota la parafernalia, és aquí on ens avisen que degut a la pluja el tram de bici no es farà.
De fet és una bona notícia per nosaltres perqué sortir de l’aigua i fer el circuit de bici amb aquest panorama potser era més que perillós. El que no era tan bona noticia, al menys per mí és que s’allargaba el circuit de natació de 750 a 1000 metres, sense variar el circuit de córrer que es queda igualment en 5km. Així doncs, passem de triatló a aquatló i sabem també que aixó afavoreix a priori als bons nedadors…
Així doncs, escalfem una miqueta amb l’Oscar per la platja i anem a veure les sortides de les femines i dels federats, una onada aquesta darrera per cert de 700 triatletes de cop, una burrada. Nosaltres som només uns 150, tot un luxe en comparació amb la resta, i la veritat es que estic content de la sortida, potser massa al centre però sense gaires incidències i una mica perdut despres de la primera voia perquè no hi havia vaixell de referència per situar la segona ràpidament.
Al tram final es on notem que la distància es més llarga, però el neopré fa una de les seves funcions psicológiques i nedem a plaer, a més provem una mica d’immersió total amb respiració cada dues braçades, força bé l’experiència, però cal pulir la freqüència per aguantar-la en competició.
L’Andreu, que és un gran nedador de llarga distància, no va tenir problemes per completar els 1000 en poc més de 19 minuts.
Jo surto tres minuts mes tard una mica estabornit però en un temps raonable:
Transició rapidísima sense parada ni tan sols per posar mitjons, cosa que com temia m’ha provocat una ferideta al taló esquerra, res que no tingui fácil sol•lució, pero avui és un dia per probar coses. El tram de carrera comença per un fangar considerable fins arribar a l’espigó.
Vaig buscant a l’Andreu pel circuit però no acabo de trobar-lo fins el final de la primera volta. Tot i que apreto, no puc atrapar-lo, segons els meus números al menys va 80 segons per davant i ja no queda distància per atrapar-lo. Tot i aixó, aquesta vegada sí, el darrer km el faig a tope a tope apretant com mai sense por perque no tinc cap molèstia, així que ulls tancats i sprint fins l’arc d’arribada.
La prova, a part de la foto, es que mentres escric aquestes líneas tinc els quadris tocadets tocadets…jejeje no tan frescos com l’endemà d’altres competis.
Així doncs una més a la saca!
No hay comentarios:
Publicar un comentario