DUO DUATLÓ DE PALLEJÀ

Aqui no hi ha populars!

Efectivament, aqui no hi ha populars.

Sigui perque era una prova puntuable pel Circuit Català de Duatló-Lliga de Clubs o bé perque si no ets federat et claven 30 euros del ala aquí no hi havien gaires peluts. Només calia veure l'equipament dels participants i les maquines que omplien el box.

Pallejà extrema i dura, aquest estiu, al Campionat de Catalunya de 10.000m els bombers ens ruixaven per poder aguantar els 30 graus del Lorenzo i aquest diumenge al cotxe marcava un magnífic grau positiu a les 9:30 del matí.

Total, que a les 10:00 surtim uns 330 corrent cap a la muntanya i ja es veu clarament que aquí patirem i molt. El primer segment, 5 km a peu, on ràpidament perdo de vista a tothom, ufffffff com patirem aquí.... i després 20km de btt, sort que coneixem el circuit de bici i l'hem fet fa dues setmanes.

Als boxes es fàcil veure la meva màquina, gairabé es l'única que queda per sortir, per aixó anar a la cua també te avantatges... així que a estrenar la Scott, pobreta, quin debut mes trist... i que fred que fa!
El circuit de bici es molt molt guapo, però de seguida baixo de la bici a la primera rampa important del bosc, l'objectiu es aguantar i crec que a peu pujaré millor. Efectivament, revolt pronunciat i al final de la rampa ja veig a un que havia fet lo mateix, i millor encara, al darrera hi ha un parell que ja s'han baixat també, amb aquests farem avui la guerra.

Peró la cosa no va tan malament i als trams de pujadeta tècnica és on puc recuperar algún puesto, potser a la gent li fa vergonya posar el plat petit i a més ho posen mooolt tard i es queden clavadíssims, però és en aquests trams d'equilibri i en pujada on estic més còmode.

Tot i les recomanacions de l'organització sobre la preferència d'utilitzar rígides en comptes de doble suspensió ja que "no hi ha cap tram que justifiqui prou portar una doble" hi havia tres o quatre baixades on una rigida ho pasaria putes putes... mai millor dit: burro grande ande o ande i les baixades son per gaudir-les així que a tota pastilla a estrenar el recorregut del DT Swiss.
El circuit és molt trencacames però té unes baixades brutals, i es molt molt divertit, quantes baixades m'he perdut sense una doble! Aixó sí, un parell d'ensurts, però cul al darrera i aquesta màquina s'ho menja tot! quina suavitat. Puc avançar a uns 12 durant tot el tram de btt, però com ja és habitual, alguna cosa ens faria perdre temps. Gairabé a l'últim tram, em passo un trencall, merda, cagada, esta bajada no me suena, frenasu i cap amunt, res, he perdut molt poc i de seguida al mateix trencall que m'he passat em trobo a un dels que ja habia passat fa estona, ups, potser he perdut més del que pensaba, molt amablement em deixa passar, es clar que hi habia una de les baixades no apta per rígida i el compi la volia baixar a peu i és en aquests punts ons es nota la diferència, un salt, tot el pes al darrera i continues com si res. Ja està, 1km i final de la btt.

Arribada a boxes, estic petat i a més tinc els peus completament GELATS.

Mireu quina Lefty blanca més maca tinc davant.
Canvi de bambes i a correr.

Uffffff quins dos km més llargs, pujada caminant, el garmin va marcant un trepidant ritme de 6,7,8,9 quin patiment, sort que també diu quina distància porto i ja no queda res, a la baixada ja em trobo millor.

A pocs metres de la meta, la perleta m'acompanya fins a l'arc, i com diria el Robert: hip hip huuuuuuuurra! benvingut al Top Ten, aixó si, de la cua! podi a la cua dels Federats i només hi ha 9 peluts que han resolt la papeleta amb uns segons més, i es que aquí, Aquí no hi ha populars!

Aquesta crònica li dedico al Robert, que tot sovint es queixa que no escric gaire!! i també, com sempre, a la Vane per la seva paciència i el seu MAGNÍFIC regal d'aniversari i a l'Oscar, pel seu programa d'entrenament per assegurar que, amb les meves limitacions genètiques i musculars, físicament podia acabar i bellugarme al dia seguent com si res. Gràcies per tot!!

No hay comentarios:

Publicar un comentario