CIM 3404 m ANETO

Des del Refugi de la Renclusa:

Un dia després de fer la triatló de Barcelona quina millor manera que descansar que pujar a l’Aneto per la Renclusa. Així que el mateix diumenge, a les 19:00h agafem el bus que ens puja fins a la Besurta. Per cert, la penya que surt de l’autobús està reventadísma i es que fa una calor tremenda.
Pujem sense incidències al refugi i calibrem l’altímetre. El sopar, ja a taula, era el clàssic: potaje de alubias con fideos, mondonguillas amb sanfaina i una semi natilla amb una mica de gust a llimona.
Nit calurosa amb un senglar roncador al costat i a les 5 fem l’esmorçar per sortir d’horeta amb la fresca. A dos quarts de sis els frontals d’alguns alpinistes ja es veien al Portillón.
Nosaltres mai hem pujat per aquí i anem una mica tantejant el terreny, però anem avançant a la gent I aqui és on la liem, sense referència per davant, en comptes d’anar cap al Portillón Superior seguim les fites que van cap al Portillón Inferior.
Total que anem a petar a l’est del Portillón Superior i des del coll veiem el punt on haviem de sortir, uff l’hem cagat! Però a la neu es veu la traça d’algú que ha pujat des del Salterillo i ràpidament baixem per agafar-la. Així que aquí mateix ens posem els crampons i cap a l’Aneto. La vista es espectacular.

No veiem a ningú i aixó ens mosqueja molt, però anem bé. La traça està sense trepitjar, i això també es una mica raro, però seguim cap amunt. Al cap d’una estoneta, per fi veiem a una parella enfilant la pala final des del Coll de Corones. Despres ens avançen dos francesos que tot just havien sortit abans que nosaltres, segurament venen de la Maladeta i per aixó no teniem la traça recent, per tant tot en ordre. De lluny veiem també formiguetes que surten des del Coll de Corones i ara ja veiem a la gent que surt pel Portillón Superior.

Sense complicacions destacables pujem amb grampons fins on s’acaba la neu tot just uns metres abans del Pas de Mahoma. Aquí deixem tota l’artilleria i ens enfilem cap al cim. Com que la perleta ja ha fet el Pas de Mahoma estic molt molt tranquil. Es espectacular,quin pati nen! Peu aquí, una mà per aquí, l’altre peu allà, el cul aquí, caballito per aquí i ja està, estupendo!

Fotografíes de rigor i cap al refu.

Aquí un francés molt trempat afincat a Cambrils ens acompanya i la Vane l’ajuda a fer el pas de Mahoma de tornada sense cap problema. Quina psicología té per tranquilitzar al personal! Així que iniciem la baixada tots tres cap al refugi. Uns quants grups s’estan encordant per pasar i ens anem encreuant amb més grupets que amb la torrija encara han de pujar I sobretot baixar.
Enfilem cap al pas perdedor del Portillón Superior on fem una paradeta i ens indiquen el camí cap al refugi. Com que no hem pujat per aquí, doncs aquí la tornem a liar. Fita per aquí, fita per allà, el famós pluviòmetre… però segur que ens hem equivocat perquè ho trobem massa difícil per ser una ruta tan freqüentada. Veiem el refu de lluny, per tant, anem intuitivament cap allà, no estem perduts però aquí perdem massa temps. Agafem com a referència una tenda de campanya que tot just hem vist a la pujada.

Finalment, vuit hores despres, cerveseta al refugi per recuperar-nos, mini entrepà de pernil dolç i a les 15:00 al bus de la Besurta. Estem molt molt contents, tot i que ens hem perdut un parell de vegades……..