Tres graus negatius a les 9:00 del matí al Parc Central de Vallirana. Quina rasca neeen.
Volia fer aquest any 2011 alguna d'aquestes duatlons que hi ha a prop de casa però sistemàticament s'han passat les oportunitats i ja no queda molt on escollir.
Aquesta vegada anem a arrosegar-nos a Vallirana, on es fa el Campionat Nacional de Catalunya per grups d'edat, així que ens tornem a apuntar a un event per professionals del sector.
Recollint el dorsal ja veig la quinzena que com jo, no formem part del circuit habitual i som els únics que hem de recollir dorsal, llogar el xip... i es que aquí tenim a l'elit catalana, començant pel germà del jefe, en Pau Zamora.
Al box saltaven les alarmes quan entrava un ferro, per sort no era el meu cas, i es que el carbono s'imposa també en aquest mundillo i la Scott dona el pego perfectament, i és que en realitat és un bon pepino, llàstima del pilot que les passa putes en aquestes lindes.
Per començar 5km de cursa a peu per un recorregut bastant guapo i on em trobo bastant còmode dintre de les meves possibilitats. Tant és així que fins i tot quan arribo al box encara hi ha moooltes bicis sense recollir, però aquesta era la trampa, els 20km de BTT.
El segment de BTT eren bàsicament sobre el perfil tres pujades fortes i una gran baixada final.
Les dues primeres pujades la veritat es que les vaig aguantar força bé, però la tercera, al km 11 va ser demolidora. Només eren 4km però vaig ser incapaç de pujar-la, igual que molts, però amb la diferència que ells tornaven a pujar a la bici i seguien. Jo ni amb el molinillo era capaç d'avançar a cap ritme. Una llàstima, aquí van avançar-me molts, i es que estaba totalment trencat. Fins i tot vaig empassar-me un gel que sempre porto per si de cas però res... aqui veieu com estic de trencat:
He de dir que aquest any he sortit amb la bici dues o tres vegades, per tant no puc queixar-me perquè ja sabia que aquí patiría, però es que tenia moltes ganes de tornar a fer una duatló. Les baixades eren molt tècniques i sobretot molt i molt pedregoses, aquí realment treia força distància, en algun moment jugant-me la gran hostia, però a les pujades no tenia res a fer, m'atrapaven i sobrepasaven sense dificultats.
Tram final de baixada continua d'infart molt i molt divertida i cap al box dintre del temps que marca l'organització, encara que pràcticament ja està plé. Una mica decebut fem la transició i a correr els 2,5 restants. Circuit a peu aquest darrer molt i molt guarro i lleig que segueixo com bonament puc per acabar arrosegant-me per la meta.
Finalment 2h28min. (29+1h46+13) El 37 del meu grup d'edat que no està tan malament oi?
Si fem memòria, a Pallejà 2h44min (29+1h58+16) per tant continuem en bona progressió!!
Volia fer aquest any 2011 alguna d'aquestes duatlons que hi ha a prop de casa però sistemàticament s'han passat les oportunitats i ja no queda molt on escollir.
Aquesta vegada anem a arrosegar-nos a Vallirana, on es fa el Campionat Nacional de Catalunya per grups d'edat, així que ens tornem a apuntar a un event per professionals del sector.
Recollint el dorsal ja veig la quinzena que com jo, no formem part del circuit habitual i som els únics que hem de recollir dorsal, llogar el xip... i es que aquí tenim a l'elit catalana, començant pel germà del jefe, en Pau Zamora.
Al box saltaven les alarmes quan entrava un ferro, per sort no era el meu cas, i es que el carbono s'imposa també en aquest mundillo i la Scott dona el pego perfectament, i és que en realitat és un bon pepino, llàstima del pilot que les passa putes en aquestes lindes.
Per començar 5km de cursa a peu per un recorregut bastant guapo i on em trobo bastant còmode dintre de les meves possibilitats. Tant és així que fins i tot quan arribo al box encara hi ha moooltes bicis sense recollir, però aquesta era la trampa, els 20km de BTT.
El segment de BTT eren bàsicament sobre el perfil tres pujades fortes i una gran baixada final.
Les dues primeres pujades la veritat es que les vaig aguantar força bé, però la tercera, al km 11 va ser demolidora. Només eren 4km però vaig ser incapaç de pujar-la, igual que molts, però amb la diferència que ells tornaven a pujar a la bici i seguien. Jo ni amb el molinillo era capaç d'avançar a cap ritme. Una llàstima, aquí van avançar-me molts, i es que estaba totalment trencat. Fins i tot vaig empassar-me un gel que sempre porto per si de cas però res... aqui veieu com estic de trencat:
He de dir que aquest any he sortit amb la bici dues o tres vegades, per tant no puc queixar-me perquè ja sabia que aquí patiría, però es que tenia moltes ganes de tornar a fer una duatló. Les baixades eren molt tècniques i sobretot molt i molt pedregoses, aquí realment treia força distància, en algun moment jugant-me la gran hostia, però a les pujades no tenia res a fer, m'atrapaven i sobrepasaven sense dificultats.Tram final de baixada continua d'infart molt i molt divertida i cap al box dintre del temps que marca l'organització, encara que pràcticament ja està plé. Una mica decebut fem la transició i a correr els 2,5 restants. Circuit a peu aquest darrer molt i molt guarro i lleig que segueixo com bonament puc per acabar arrosegant-me per la meta.
Finalment 2h28min. (29+1h46+13) El 37 del meu grup d'edat que no està tan malament oi?Si fem memòria, a Pallejà 2h44min (29+1h58+16) per tant continuem en bona progressió!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario