RUN - 10km Cursa dels Nassos

Desembre 2011. Ja tornem al clàssic, cursa de cap d’any i final de temporada.

Ja portem des de la darrera triatló treballant per arribar aquí amb el puntet necessari per tornar a millorar la marca de l’any passat. Aquesta vegada, més cansats mentalment de l’habitual i es que cada vegada es fa mes feixuc anar a córrer amb el fred que pela i amb la nit tan a prop.

Físicament arribem en el punt justet però complint estrictament l’entrenament marcat, amb les darreres series potser una mica massa justes de temps però sempre fregant el ritme marcat. Des de fa un parell de setmanes no acabo de sentir-me mentalment satisfet dels entrenaments, veig que hem costarà molt i molt mantenir els 4’30” necessaris per assolir la marca de la temporada per sota dels 45’. El Forerunner de vegades es una mica cruel…

Tot a punt per la darrera cursa de la temporada. Per primera vegada escalfo com deu mana, no vull que hem passi com al Masnou que en la primera arrencada en cursa ja tenia un nosequé a la cuixa que per sort, en calent, ja no feia nosa.

Primera sorpresa, hi ha dues sortides, els tres primers calaixos surten en punt i la resta 5 minuts després. Perfecte, jo surto el primer de la segona tongada, per tant, serà un inici perfecte, sense cap entrebanc i sense gent al davant. Surto en la segona filera i tot i que m’avança molta gent, hi ha molt espai per establir un ritme còmode i sense entrebancs.

Per darrera el globus marcant els 45 i jo amb un paperet al cap que diu que si aguanto a 4’20” la primera part de la cursa, doncs millor que mantenir un 4’30” en decadència. Km km es manté un ritme força constant i bo, de fet el globus dels 45 encara el tinc per darrera i me’l creuo allà on donem la volta a l’entrada del Parc de la Ciutadella.

Així els primers 5 km van just per sota dels 22’30”, tot i que juraria que el Forerrunner marcava per sota de 22 ja veig que vaig molt i molt just.
La por fa que m’empassi immediatament un gel i agafi aigua, una cosa que feia temps que no passava. Km 6 perfecte com a exemple de tot el que no es pot fer, tornem a l’error de sempre, apalancar-me en una respiració deficitària i un ritme decadent, ment fluixa. Això sí que no pot ser. Mesos d’esforç per arrossegar-me així? No pot ser!!. Concentració a tope, tornem a recuperar una respiració potent i a recordar les paraules de la Vane, córrer fàcil, aixecar cames i cos recte, i et voilà, poc a poc tornem al 4’40” fàcil i al 4’30”amb una mica més d’esforç.

Km 7 i 8 de correcció, el 9 a la Diagonal amb ulls tancats i concentració respiratòria i el 10 a la vista. Aquest any m’enrecordava perfectament on és la corba cap a la meta, així que a tope, anem bé, anem bé, encara puc compensar uns segons de la primera part de cursa i gestionar-los amb seny.

Entretant escolto un tio tota l’estona cridant, vinga va! Ànim que arribem! Pensava que era un pare amb els seus fills, a veure si m’avanceu! Jo flipaba perquè el sentia a darrera i resulta que em giro una mica i era el globus dels 45 esperonant a la colla que el seguia. Hòstia ja el tinc aquí a la mateixa recta de meta, ja escolto a la Vane animant i ja veig el rellotge marcant 49’45”, 49’46”..que llaaaaaaarg.. 49’50” jejeje ja fa estona que apreto, ara o mai, per assolir la fita ha de marcar 50’00”, però la burra ja no dona per més i passo el crono en 49’54”.

Temps final real 44’52” sense paraules, under 45 amb un final absolutament impecable!

Marca absolutament dedicada a l’Oscar per una planificació d’entrenament perfecte i sobretot dedicada a la Vane per les seves correccions durant els darrers entrenaments marcant el ritme amb la bici i amb els seus consell de tècnica per córrer fàcil. Gràcies, gràcies i gràcies, no tinc paraules! Gràcies.

Tres anys després, Under 45 i bon cap d’any!