RUN - 21 km MITJA COLLSEROLA

27/11/2011 Primera edició de la Mitja Marató de Collserola del CEC i enredats pel departament d’autoritzacions ens cauen del cel dues inscripcions que no volem desaprofitar. Així amb en Capdevila i jo fem equip.

La setmana anterior vaig fer dos bucles de reconeixement de l’itinerari, un de 9 km i l’altre de 6 km, I tot just el dilluns de la mateixa setmana, estrenava un flamant Forerruner 305 amb una rodada llarga de 12km també al mateix circuit.

Així que amb la seguretat de haver recorregut sense parar el 80% de l’itinerari afrontem amb seguretat aquesta nova prova, tot i aquest sembla que serà el recorregut final:

El dimarts, però, fem unes series de 400m i com que estava una mica tocadet faig una sessió d’electroestimulació amb la Compex.

No sé que collons va pasar però a mig massatge sofreixo una pujada important i dolorosísima del bessó esquerra i m’arrenco els sensors a saco. Quin mal!!! Així que ja l’hem liada. No puc ni tocar-me’l. Poc a poc vaig fent els estiraments corresponents fins que torna al seu puesto.

Perilla seriosament la participació. Quatre dies de repòs absolut a base d’estiraments, Voltaren i cremites varies. Mica en mica va millorant la cosa, excepte si toquem tot just un sol puntet. Per tant no sembla tan greu. Dissabte correm a comprar el pà i sembla que la cosa aguanta.

El Diumenge finalment tot a punt per fer la cursa. El Joan, molt matiner, recull a primera hora els dorsals i així m’estalvio una bona cua…Mentres escalfem ja veig que el bessó aguantarà si mes no per la sortida, a Sant Pere Màrtir ja valorarem com està el tema.

Ambdos tenim dos objectius diferents, en Joan vol preparar-se per una duatló a Sant Silvestre i jo vull fer 45” als Nassos, axí que ho farem en MODE ENTRENAMENT. Acordem per tant no anar a tope en cap moment i reservar per acabar en condicions en menys de tres hores…encara que tot feia preveure que baixariem aquest registre…

Sortida com sempre molt rápida amb aquesta mena de mania de deixar-se emportar per la gent que realment està preparada per fer aquestes curses, cosa que no és el nostre cas, així que sense pressa deixem pasar a tota aquesta gent i establim un ritme adequat per no fer-nos mal.

Jejejeje, de tant en tant he de dir-li que afluixi que no puc seguir-lo i de seguida tornem a establir un ritme de no agressió. La pujada a Sant Pere Màrtir es fa a un bon ritme, tot i que quan nosaltres enfilem ja veiem als primers coronant l’antena. Els grupets s’estiren i ens trobem tots al priver avituallament al mateix cim, una mica justet el tema a base d’aigua pura I dura. Aqui ja assolim el pic principal del perfil corresponent.

Baixada sense frenada per probar a saco el bessó i la cosa va fenomenal, prova superada i sembla que aguantarà, tot i que de tant en tant he de frenar al Joan que va sempre un pelet per davant i cal conservar una mica, si mes no, fins a Can Pascual.

Segon avituallament a Mas Sauró i aquí ja reposem líquid, plàtan i barrita de cereals, previo gel anti pajarraca a la baixada del Pantà. Pujada caminant ràpid fins a Can Pascual, pujada també caminant ràpid a Mas de Mont i ara ja si, sense parar fins al proper avituallament prop de Can Carbonell.

La baixada de Mas de Mont, un xic per sobre de les nostres possibilitats va ser amenitzada per dos individus que es dedicaven a fer avançaments per l’esquerra demanant pas si o si. Si vols avançar i jo no vull menjar-me les pedres del camí, has de ser suficientment hábil per avançar-me quan tens oportunitat. Es just en aquest tram on, sense fer cap ostentació verbal, avançem a uns quants… llàstima que al tram final, en Joan té un petit incident amb una mitja relliscada que li provoca molèsties a l’abductor.

Baixem el ritme una mica, però el Joan aguanta perfectament fins l’avituallament, on no parem ni mig minut per tal de que l’estripada no es refredi i no pugui tornar a arrencar.

Taronja i aigua i pujada final fins a Plaça Mireia. Gran alegría al veure que l’itinerari no és per on jo vaig fer l’entrenament, aquest tram es més suau i aixó s’agraeix. Coronem Plaça Mireia amb l’alarma acústica de les dues hores del Forerunner i a falta de tres kms ja veiem que baixarem de les dues hores 15 minuts.

En aquest punt ja anem avançant a gent, sabedors que ja no queda res, i tot demanar l’hora a l’alçada de la Ronda de Dalt forçem per arribar a l’esprint en 2h12”. Molt i molt bé, tocadets però sencers. Repte aconseguit!

I veient la classificació en Joan no està gaire content, voltant el 400 d'un total de 600 i poc, per tant, part baixa de la taula... a mi de fet ja m'està bé, en tot moment vaig seguir l'estategia plantejada al repte i si tenim en compte les molesties que tinc avui i com es presentava el panorama el resultat es més que satisfactori. Que podem anar més ràpid i millorar aquesta marca? segur que si Joan, però recorda que l'objectiu no era fer un temps espectacular aquí, sino una mitja en MODE ENTRENAMENT.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada