BTT TRANSCOLLSEROLA

Unes poques hores despres d'anar al casament de la Virginia i el Pablo però guanyant una horeta pel canvi horari hivernal decidim finalment presentar-nos en la Transcollserola 2010 tot i que a les 6:30 plou a Molins de Rei i estic a punt a punt de quedar-me al llit.

La sortida és al Parc de la Pollancreda de Sant Cugat i a les 7:30 recollim el dorsal i el xip. Esperem l'esmorçar que aquesta vegada no va fallar, cacaolat i croissants suficients per poder iniciar la marxa amb garanties.

Just uns minuts despres de la sortida comença a ploure amb ganes, amb moltes ganes, així que ens espera una jornada durilla on el fang serà protagonista. Les primeres pistes forestals son un fangar argilos que s'enganxa i de quina manera a les rodes de les maquines. Canvis petats, cadenes trencades, palometes enganxades...i fang, mes fang i pluja per l'amor de deu.

L'itinerari entre Sant Cugat i Valldoreix es lleig, i es que aquest tram està agafat pels pèls fins a les Planes, on reconeixo ràpidament el camí que va cap al Papiol. Tota l'estona vaig reconfigurant l'itinerari, i és que no m'ho he mirat massa, tan sols se que el primer avituallament és a Castellciuró. Mentres em preguntaba com enllaçem Papiol amb Molins passem per la Rierada, per tant ja ho tenim, pujarem per Sant Bartomeu. Continua plovent...

En la pujada a Sant Bartomeu soc incontestable, aquesta pujada la coneixo perfectament i aposto que a dalt amb el molinillo avanço al grupet que tinc davant simplement perque se on he d'apretar. No m'equivoco i en la cruilla amb el camí que ve del circuit de motocross ja els tinc a roda, aquí la pujada es fa mes seria i ara estan pagant l'esforç inutil de la part baixa.

Sant Bartomeu, creuem la carretera i de seguida plat gran per fer la pujada d'asfalt amb l'inèrcia de la llarga baixada. Aquesta part la tinc molt controlada i la veritat es que amb pluja i tot estic gaudint del tram. Després de Can Tintorer enfilem la pujada cap a Castellciuró. Aqui faig un estrany per evitar un xaragall i de sobte s'hem puja un bessò en intentar treure el peu del pedal. Hòstia quin mal!! km 20. Parada obligada per estirar-lo adequadament, tan sols ha estat un mal gest perque no tinc les cames tocades.
>

Primer avituallament a Castellciurò i deixa de ploure. Aqui només hi ha poma i aquarius... molt escas tenint en compte que estem gairabé a la meitat del recorregut. Una mica emprenyat pel racaneo engrasem la cadena a tope perque sinò tindrem problemes amb tant fang. El camí ara es senzill fins a la fàbrica de ciment i es pot aguantar bé.

La pujadeta fins Can Cuias ja no es tan agradable, aquest es un camí que precisament no faig mai de pujada perque és molt llaaaaarg i ensopidot. Molinillo descarat i fins i tot algun punt amb el peu a terra. Nou avituallament a Can Cuias i ens sorprèn l'escasetat del mateix. Aqui la penya es queixa i amb raó perque ni hi ha aigua!! però esto como es!!! No hi ha aigua perque la elite ha omplert els bidons amb les garrafes que tenien ens diuen. Jo personalment no necessito aigua, però reconec que és un fallo molt greu. Aixó si, hi havia taronges, que es tot just lo que jo volia.

El següent tram va per la pista de Can Llevallol fins al baixador de Vallvidrera, podien haver informat al personal que s'ha quedat sense aigua que hi ha una font publica dintre del mateix recorregut nomès a uns kms, concretament una a la plaça del Mina Grott i una altra a l'area de lleure de Santa Maria de Vallvidrera i potser no s'haurien emprenyat tant.

Carretera de Vallvidrera a Sant Cugat, i passem per davant de l'oficina per l'Escola Xiprers, quina matada de recorregut, pujada fins al Coll d'en Gravat i sortida a la carretera de la Rabassada cap a Vista Rica. Tram aquest d'asfalt molt molt ràpid tot i ser un falso llano, però en definitia una treva bastant agraïda.

Seguent avituallament poc despres de la passera del Forat del Vent. Aqui hem compartit el mateix recorregut de la mitja marató així que a tota castanya fins el pont. Avui si que hem fet el falso llano comodament no com en la mitja, que en aquest punt s'obrien les cames soletes!!!

Enfilem de baixada el corriolet aquell tan guapo que feiem en les sortidetes des de Barcelona i finalment avituallament. Aquest SI és un avituallament en condicions! Plàtan, taranonja, poma, Coca-cola i croissants. Collons aqui estaba tot el que faltava a la resta! Conscients de les queixes rebudes pel personal respecte l'anterior avituallament l'organització s'ofereix ràpidament a omplir-nos de croissants i fins i tot ens engrasen els canvis...

Baixada molt molt ràpida fins Can Coll i enfilem les darreres rampes. Ara entenc perquè els ciclistes passen per dintre de Can Coll i no per la pista, a aquestes alçades aquestes rampes ja son una petita tortura. Ja queden menys de 5km però no acabo d'endevinar per on collons va el recorregut, anem per la pista de la Torre Cendrera. L'aigua ho ha esborrat tot i afortunadament trobo una parella que puja per la pista dient que segurament d'han saltat un trencall, tot just on estic jo intuim una linia que s'enfila per un corriolet, recuperem la traça i queda molt molt poc, marca 1km per completar els 55. La senyalització durant tot el recorregut deixa molt molt a desitjar, segurament s'escuden en la normativa del Parc, però per eixemple, la marató estaba molt ben senyalitzada i amb molt mes personal a les cruillas conflictives...De sobte, sortim del bosc per una espècie de polígon, creuem la riera i ja estem a la recta d'arribada.


Diploma, botifarra i ja està, bueno un got de fanta, pero això que collons es?? ni una puta llauna?? ni maillot, ni samarreta, ni tovallola, ni obsequi sorpresa... res de res. UN TIMO OIGA, però quina poca vergonya tenen aquests! Per una banda ens ofereixen un cacaolat amb croissants a l'inici i per l'altra ens donen uns avituallaments penosos i ens anem sense una trista samarreta? Oiga mi dinero en que se lo han gastado? Vols dir que no ens poden donar ni un trist buff? Es la tercera vegada que veig el negoci per sobre de l'esport, no se qui és el responsable, si el Club Ciclista o la Botiga que posa el material, a nosaltres no ens importa aixó, però es una racanada, no la recomanaré i m'ho pensaré molt bé repetir amb aquests organitzadors. Es car participar en aquestes coses i sempre penses, pago pero em donen jalar, una butifarra i m'emporto una samarreta o un maiot per entrenar, però aqui ni tan sols hi havia aigua als avituallaments. De les mangueres per treure el fang a la bici millor no parlem no? mes que res perque no existeixen. Jo la porto a la vaca i tant me fa, però la penya que l'ha de ficar a dintre del cotxe... quina gracia. La veritat es que tenia curiositat per fer la volta integral sencera però si ho sé, m'estalvio la pasta i ho faig igual per lliure.

Per cert, on regalen les lefty blanques?