SKY ESPOT

Dijous a mig matí, diari La Vanguardia, “Gran Pallars estrena temporada amb forfait gratis” l’Alfons perplexe ho torna a llegir i busca la lletra petita però no la troba. Entra al web i confirma el tema.

Portem ja dos setmanetes llençant-nos missatges traperos: s’ensuma neu, Bonaigua tallada, aquest any sí… i finalment, mentres recullo unes fotocopies sento les paraules blanques: demà forfait gratis a Espot.

De seguida la maquinària comença a remenar fils i ens falta nomès un per completar la Kangoo, però és el Pepus que el tenim de baixa clavicular. Així que a les 6 del matí ens trobem a l’area de Servei de l’Hotel Bellaterra en Joan, l’Alfons el descubridor i un servidor cap a Sort on recollirem a un nou quart passatger que completarà la comissió de servei d’inspecció d’inici de temporada.

La primera sorpresa és que a les 6 clavades feiem el trasvasament de fustes i material, la segona sorpresa és que l’esmorçar també es free perquè el quart passatger té un bisness amb el posadero i la tercera sorpresa es que efectivament el forfait és gratis total.

Dia fred, però sense nùvols considerables, per tant, cap amunt amb tota l’artilleria incloses les manyoples Isard Extreme que tan bon resultat van obtenir al test del Montblanc. Sense cues, sense aglomeracions i sense presa tot per nosaltres, potser som 15 cotxes a l’aparcament i així es mantindrà durant tota la jornada.
Fem les primeres baixades per escalfar i de seguida noto que hi ha força diferència entre l’equip llogat durant la passada temporada i el meu antic material que es el que porto avui. Hem de fer un pensament i renovar la maquinària perquè les fustes son tan llargues que realment noto que sobren dos pams, però tant me fa, avui hem d’esquiar per la patilla i no farem més gasto que l’estrictament necessari, i a més no tenim el forn precissament plè de bitllets.

En Joan de seguida camela al personal per fer fora pista però jo no tinc nivell suficient per seguir-los i m’estimo més continuar amb la meva guerra personal d’evolució per pista. Com que Espot es molt petiteta ens trobem ràpidament i comprobo que ja he fet bé en no arriscar-me perquè es veu que està una mica complicat mantenir l’estabilitat tal i com veig baixar a la resta de la comissió.
Finalment i despres de tastar la neu, el reagrupament es fa efectiu i ja no es desfà en tot el dia. Sistemàticament fem totes les pistes i amb tots els paràmetres testats (que per aixó som una comissió) decidim el sector on es quedem per l’estat de la neu i l’inexistència de canons en funcionament (estem a -5º segons el Suunto), bàsicament Gall Fer/Estadi – Baixant Port Ainé – Baixant del Bosc.
Paradeta al restaurant totalment desèrtic i baixades finals al voltant de les quatre. El temps ens ha respectat i els genolls han aguantat perfectament, així que tot un éxit que esperem repetir entre setmana el mes aviat posible. Inici efectiu de temporada 03/12/2010