Despres de veure com ens quedem sense dorsal en la cursa de Can Caralleu, sense dorsal en la nocturna d'Hospitalet i sense dorsal en cap tri de maig, la recerca per internet d'algun event on cremar la carbonilla va ser exhaustiva.
Distància una mica rara però atractiva:
600 m de natació en un llac
10 km de btt
2,5 km de carrera
Molt semblant a una super sprint, però amb una natació potser massa llarga per iniciar-se, i aquest era el comentari habitual entre els participants. Per cert, ens trobem en Sergi, el compi que ens va ensenyar a escalar amb els Guies d'Ulldeter que volia iniciar-se amb aixó de les triatlons tot i que deia que la natació no era el seu fort tot i ser monitor de caiac. Aixó si, trobem que te les cames menys musculades que la temporada pasada, així no ens podrà recuperar terreny a la bici.
Popular sí, però des de quan els populars tenen neoprè? jejeje, aquí populars uns quants només. A primera vista, molts nedadors i tot l'equip del Triatló Figueres entre d'altres perles "populars".
La natació es fa en aigues tranquiles, per aixó de la iniciació, en una gravera. La distància potser canta una mica, perque 400 era la distància bona per aquesta prova. De fet, aquesta va ser la primera i definitiva criba entre els que neden i els que no han nedat mai tant seguit.
L'aigua estava freda de collons, tot i que portava el neoprè d'en Robert vaig decidir no utilitzar-lo. Greu error perquè aigua endins la temperatura era fresqueta... però soportable. Tot i sortir a primera fila, els neoprens van molt ràpid. Però la sensació diferent era que a diferència d'altres proves, tothom va enfilat cap a la boia i aquí la paraula que defineix la natació era dispersió. El grup era molt obert i no podies fiar-te del personal perque es desvien massa de la traça bona.
Finalment una natació bona i molt ràpida. 
Al passadis de la transició ja veig que la cosa va bé, está plé de bicis, així que mitjons i sabates de correr directament per fer el tram de Btt.
La bici es va caracteritzar per un circuit a priori ràpid a l'inici i al final, però amb un tram intermig que discorria integrament per dintre de la gravera, sense dubte, molt i molt divertit. peraltes, rampes, xaragalls, amb molta sorra solta, mes tècnic que no pas ràpid, aixó si que m'agrada. Molt divertit.
Transició rapidísima per correr però amb un bessó que te intenció de pujar-se. Primers 500 metres suaus i despres anem incrementant el ritme. De cop i volta, el recorregut, que també era per dintre de la gravera, ens fan pujar un acopi i baixar per fer-nos una bona foto. 
El final de la carrera, asfalt i pista fins a la meta. No apreto perque potser es puja el bessó i no cal forçar la màquina, avui estem gaudint fins al final de una prova diferent.
Finalment, el 32 de 90, està molt bé. I com a curiositat, el vei del costat era uns dels BTT que van cada dilluns a esmorçar al Parc. El cas que semblava que ens coneixiem, fins i tot vam parlar una estona, però no va ser fins dilluns que ens ubiquem respectivament. 
Bon inici de temporada i amb un bon record final.
No hay comentarios:
Publicar un comentario